Operativitza els principis regeneratius en el context específic de les zones rurals catalanes amb pràctiques concretes i mesurables. Inclou la regeneració del sòl mitjançant pràctiques d'agricultura regenerativa (cobertura permanent del sòl, mínim laboratge, rotacions complexes, compost de qualitat, integració de cultius perennes) i ramaderia extensiva regenerativa (rotació de pastures, càrrega ramadera adaptada, conservació de races autòctones com la vaca bruna del Pirineu o l'ovella ripollesa). Aborda la regeneració dels ecosistemes (recuperació de boscos mitjançant gestió forestal sostenible, gestió hídrica integral amb recuperació de fonts i tolls tradicionals, restauració de murs de pedra seca patrimoni UNESCO, repoblació amb espècies autòctones) i del teixit comunitari (recuperació d'oficis tradicionals com el pastor, el muleter o l'estalvi, dinamització de pobles amb risc d'abandonament, recuperació de festes i tradicions vives). Aporta el marc d'adaptació territorial del paradigma a les particularitats catalanes: comarques d'interior amb risc de despoblament crític (Pallars Sobirà, Terra Alta, Conca de Barberà), zones de muntanya amb pressió turística estacional (Cerdanya, Vall d'Aran, Pirineu Català), i territoris amb forta identitat cultural (Priorat, Empordà, Lluçanès). Mostra com el turisme regeneratiu pot ser eina d'aquesta transformació territorial integral.
- Docent: Nina Burón