Aplica el marc teòric de la interseccionalitat (Kimberlé Crenshaw, 1989, en el seu treball original sobre treballadores afroamericanes) al turisme rural català, integrant gènere, classe socioeconòmica, origen geogràfic i nacional, edat, diversitat funcional, identitat sexual, llengua, religió i altres eixos de desigualtat com a dimensions creuades que generen experiències específiques d'opressió o privilegi. Aporta una mirada més fina i sofisticada al sector turístic que reconeix que les desigualtats no operen aïlladament sinó en intersecció: una dona migrant llatinoamericana ocupada en neteja a un hotel viu desigualtats acumulades (gènere + classe + origen + sovint situació legal precària) diferents de les d'una dona catalana en càrrec directiu (privilegis acumulats que poden conviure amb desigualtats de gènere específiques). Inclou anàlisi de casos representatius del sector: les treballadores migrants en neteja i cuina, els treballadors sèniors desplaçats, les persones amb diversitat funcional davant les barreres d'accés laboral, els joves en feines precàries d'estacionalitat. Aporta eines analítiques d'interseccionalitat aplicades a polítiques públiques (com dissenyar polítiques que no oblidin determinats col·lectius), empreses (com revisar les pròpies pràctiques amb interseccionalitat) i projectes turístics rurals (com garantir que el turisme rural no reprodueixi desigualtats sinó que les redueixi). Connecta amb el marc anti-discriminatori del Codi Ètic OMT 1999 vist a T4.1 i amb les estratègies de RH inclusiu.
- Docent: Nina Burón