Inici | Campus Itinaria

Cursos

Descobreix els nostres cursos

Mòdul bàsic

B1. Turisme i Sostenibilitat: Conceptes Clau per Entendre la Transformació.

Aquest curs aborda la complexitat del turisme contemporani i ofereix eines conceptuals i pràctiques per repensar el model turístic actual cap a un futur més just, equitatiu i sostenible. El contingut s'estructura en quatre píndoles: els reptes del turisme actual (massificació, canvi climàtic i entorns VUCA/BANI), els conceptes de turisme responsable i sostenible (gestió del paisatge i resiliència climàtica), accions concretes i indicadors de sostenibilitat, i la transició del turisme sostenible cap al regeneratiu, posant èmfasi en la revitalització del patrimoni rural i la identitat cultural.

Mòdul bàsic

B1.1 Reptes del Turisme Actual

Aborda els principals reptes que afronta el sector turístic en l'actualitat com a marc d'obertura del programa formatiu. Comença per la massificació de destinacions com Barcelona, la Costa Brava o les estacions d'esquí del Pirineu, analitzant les seves conseqüències sobre el territori (sobreexplotació de recursos, alteració del comerç local, pèrdua de qualitat de vida dels residents). Aprofundeix en els efectes ja visibles del canvi climàtic sobre les destinacions turístiques catalanes: alteració dels calendaris d'activitat (esquí, banys, festes), estrès hídric a comarques amb forta dependència agrícola-turística, biodiversitat amenaçada en espais protegits, increment d'incendis forestals i fenòmens meteorològics extrems. Introdueix els marcs conceptuals VUCA (volàtil, incert, complex, ambigu) i BANI (fràgil, ansiós, no lineal, incomprensible) com a eines d'anàlisi del context global actual, mostrant com aquesta complexitat exigeix un canvi de paradigma estructural al sector turístic. Estableix el diagnòstic fundacional que justifica la necessitat de transitar cap al model regeneratiu i obre el recorregut formatiu del programa ESSència Rural.

Mòdul bàsic

B1.2 Turisme Responsable i Sostenible

Aprofundeix en els conceptes de turisme responsable i sostenible des d'una perspectiva conceptual i pràctica, establint la base sobre la qual es construirà la transició cap al paradigma regeneratiu. Aborda especialment la gestió del paisatge com a recurs estratègic (paisatge cultural, agrari, natural com a actiu turístic diferencial) i la resiliència climàtica del territori davant els escenaris d'incertesa climàtica. Estableix les bases del marc internacional (Organització Mundial del Turisme OMT, Agenda 2030 i els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible ODS amb especial èmfasi en els ODS 8, 11, 12, 13, 14 i 15) i el marc català específic (Estratègia '+ Catalunya, millor turisme 2025-2028' de l'ACT, Pla de Turisme Catalunya 2030, normativa autonòmica). Diferencia clarament entre turisme responsable (orientació ètica del visitant amb decisions individuals) i turisme sostenible (model estructural amb compromís col·lectiu), mostrant com ambdós conceptes són complementaris però insuficients davant els reptes vistos a B1.1. Aquest marc conceptual precedeix necessàriament la transició cap al paradigma regeneratiu que es desenvoluparà a la píndola B1.4 i als cursos B3 i E6.

Mòdul bàsic

B1.3 Accions concretes per al turisme sostenible

Operativitza els conceptes del turisme sostenible amb accions concretes i indicadors mesurables aplicables al sector turístic català. Permet passar del discurs a la pràctica mitjançant eines d'avaluació de l'impacte ambiental (petjada de carboni per visitant i estada, gestió eficient de l'aigua amb sistemes de reutilització, minimització i tractament de residus, biodiversitat conservada), social (qualitat de l'ocupació generada, ingressos retinguts al territori, satisfacció dels residents amb mecanismes d'avaluació, accessibilitat universal) i econòmic (viabilitat dels projectes, distribució justa del valor, ocupació estable). Presenta marcs de referència internacional com el Global Reporting Initiative (GRI), els indicadors de l'OMT i certificacions com Biosphere com a sistemes consolidats d'avaluació. Aborda també els indicadors específics per al sector turístic català desenvolupats per institucions com l'ACT i les diputacions. Aporta criteris operatius directament aplicables a empreses, allotjaments i destinacions que volen iniciar la seva transició cap a models més responsables, preparant el terreny per a la mesura d'impacte regeneratiu que es veurà a B3.5.

Mòdul bàsic

B1.4 Del turisme sostenible al regeneratiu

Articula la transició conceptual del turisme sostenible cap al turisme regeneratiu com a canvi de paradigma estructural i fundacional del programa ESSència Rural. Estableix la distinció clau: mentre la sostenibilitat busca minimitzar impactes negatius (lògica defensiva), la regeneració vol generar impactes positius sobre el territori (lògica proactiva), creant un nou paradigma estratègic alineat amb la lògica de sistemes vius. Aprofundeix en els fonaments del paradigma regeneratiu (referents internacionals com Bill Reed amb el Regenesis Group, Carol Sanford, Daniel Christian Wahl) i la seva aplicació al sector turístic global. Posa especial èmfasi en la revitalització del patrimoni rural català i la identitat cultural com a actius del nou paradigma, connectant el turisme regeneratiu amb la lluita contra el despoblament estructural de comarques d'interior, la pèrdua d'oficis tradicionals, l'envelliment del medi rural i la necessitat de fixar població jove. Tanca el curs B1 amb la projecció cap al paradigma que travessarà la resta del programa, especialment al curs B3 (desenvolupament regeneratiu), E6 (disseny regeneratiu) i T5 (lideratge regeneratiu).

Mòdul bàsic

B2. Turisme Rural: Motor de Desenvolupament Local i Ocupació de Qualitat

Aquest curs presenta el turisme rural com a motor real de desenvolupament local, dinamització econòmica i creació d'ocupació de qualitat al territori, tot connectant-lo amb els valors de l'economia social i solidària. El contingut s'estructura en cinc píndoles: el turisme rural com a oportunitat estratègica del territori, els recursos i atraccions del territori com a base de l'oferta, l'Economia Social i Solidària com a palanca per al desenvolupament rural, els nous models de turisme rural en evolució, i una selecció de casos transferibles i lliçons apreses de Catalunya.

Mòdul bàsic

B2.1 Turisme rural i oportunitat

Presenta el turisme rural com a motor real de desenvolupament local i de creació d'ocupació de qualitat al territori català, situant-lo com a element estratègic en la lluita contra el despoblament rural. Aborda la doble dimensió del turisme rural: com a alternativa diversificadora de l'economia rural (complementant o substituint l'activitat agropecuària tradicional en crisi) i com a eina de dinamització territorial integral contra el despoblament i la pèrdua de serveis. Estableix el marc d'oportunitat estratègica del territori rural català amb especial atenció als seus territoris característics (Pirineu i Prepirineu, Terres de l'Ebre, comarques de Lleida com el Pallars Jussà i Sobirà, la Cerdanya, comarques de Tarragona com el Priorat i la Conca de Barberà, comarques de Girona com l'Empordà interior i la Garrotxa). Aporta dades quantitatives sobre la seva contribució al PIB rural català, la fixació de població en territoris amb risc demogràfic crític, el percentatge d'ocupació generada en comarques d'interior i l'evolució dels darrers anys. Obre el curs B2 establint les bases del seu desenvolupament i preparant els eixos temàtics que es desplegaran a les píndoles B2.2 a B2.5.

Mòdul bàsic

B2.2. Recursos i atraccions del territori

Identifica i caracteritza els recursos i atraccions del territori com a base sòlida de l'oferta turística rural diferencial. Inclou el patrimoni natural (paisatges singulars, biodiversitat amb espècies endèmiques, geologia diferenciada, hidrografia amb rius, llacs i fonts), cultural (arquitectura tradicional amb el patrimoni romànic català, festes tradicionals i populars, oficis vius com pastors, viticultors o oliaires), gastronòmic (productes amb DO, DOP i IGP, cuina tradicional vinculada al territori, vinyes i caves del Penedès, Empordà i Priorat) i etnogràfic (llegendes, costums, oralitat, jaciments arqueològics, museus locals). Aporta metodologies d'inventari, valoració i posada en valor diferencial del territori, distingint entre recursos potencials (encara no transformats en oferta) i productes turístics ja desenvolupats i comercialitzables. Mostra com construir una oferta amb identitat sòlida a partir del patrimoni del territori, evitant tant la folklorització i banalització dels recursos com la sobreexplotació. Aporta criteris d'autenticitat i de respecte amb les comunitats locals que són les dipositàries d'aquest patrimoni.

Mòdul bàsic

B2.3 Economia Social i Solidària com a Palanca per al Desenvolupament Rural

Connecta el turisme rural amb els valors i les formes jurídiques de l'Economia Social i Solidària (ESS) com a palanca estratègica per al desenvolupament rural català. Aborda les diverses formes jurídiques (cooperatives de treball associat, de consumidors, de serveis i mixtes, mutualitats, associacions, fundacions i empreses d'inserció social) i els set principis cooperatius internacionalment reconeguts (gestió democràtica una persona un vot, participació econòmica equitativa, autonomia i independència, formació contínua, intercooperació entre cooperatives, compromís amb la comunitat local). Mostra com l'ESS pot articular models turístics generadors de valor compartit, distribuint els ingressos de manera més justa al territori i prioritzant les persones sobre el capital. Inclou casos referents catalans de cooperativisme rural (cooperatives de pastors com Cabrum, cellers cooperatius com el Cooperatiu del Penedès o l'Olivera, allotjaments comunitaris, cooperatives turístiques integrals com l'Aresta) i presenta el marc institucional de la Xarxa d'Economia Solidària (XES), la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Federació de Cooperatives de Treball i el suport del Departament d'Empresa i Treball.

Mòdul bàsic

B2.4 Nous models de turisme rural

Presenta els nous models de turisme rural en evolució a Catalunya amb una mirada prospectiva sobre l'evolució del sector. Inclou el turisme experiencial (basat en l'experiència transformadora del visitant segons el marc dels 4 reialmes de l'experiència de Pine i Gilmore: educatiu, estètic, escapista, d'entreteniment), el slow travel (estades llargues, ritme pausat, connexió profunda amb el territori), el turisme comunitari (gestionat per i amb les comunitats locals com a protagonistes), el regeneratiu (impacte positiu sobre territori i ecosistemes vist a B3), l'agroturisme (vincle amb explotacions agropecuàries actives), l'ecoturisme (centrat en patrimoni natural), el turisme científic i el turisme creatiu. Permet identificar tendències emergents amb encaix al territori rural català, analitzant els seus segments de demanda (mil·lennials conscients, sèniors actius, famílies amb consciència ambiental), models de negoci, requisits operatius (autorització, formació, equipament) i marc de comercialització. Mostra com el turisme rural català pot posicionar-se en nínxols de més valor afegit i menys volum, alineats amb el paradigma regeneratiu del programa i amb l'estratègia '+ Catalunya, millor turisme 2025-2028'.

Mòdul bàsic

B2.5 Casos transferibles i lliçons apreses

Selecciona casos catalans transferibles amb les seves lliçons apreses, oferint referències pràctiques inspiradores i directament aplicables per a professionals i emprenedors del sector turístic rural. Inclou exemples territorials com el Priorat (transformació enoturística completa del territori a partir del cooperativisme), la Cerdanya (allotjaments regeneratius amb pràctiques d'holocràcia i hort ecològic com el cas de Cerdanya Viva), les Terres de l'Ebre (turisme fluvial i del Delta amb la marca Terres de l'Ebre), el Berguedà i el Pallars Sobirà (turisme actiu amb senderisme, BTT i descens de barrancs vinculat als parcs naturals del Cadí-Moixeró i de l'Alt Pirineu), el Penedès (enoturisme cooperatiu amb la Ruta del Vi), el Solsonès (turisme cultural i rural), o el Lluçanès (cooperació intermunicipal amb el Pla Estratègic). Analitza els factors d'èxit comuns (lideratge local sòlid, governança col·laborativa, qualitat de producte, identitat clara, suport institucional, formació professional) i els errors comuns (sobreoferta, individualisme, manca d'inversió en formació, dependència del visitant únic, comunicació deficient). Tanca el curs B2 amb un mapa d'aprenentatges directament aplicable al disseny de nous projectes i amb una mirada inspiradora sobre les possibilitats del sector català.